Es coneix que són patologies que cursen amb dolor pèlvic i que poden allargar-se en el temps més de 6 mesos.

Existeixen diferents patologies que podem classificar com dolor pèlvic crònic, tals com:

-Neuràlgies Pudendes

-Disparèunies (dolors en les relacions sexuals)

-Síndrome miofascial del sòl pèlvic

-Vulvodinia

-Vestibulitis vulvar

-Cistitis intersticial

-Lessions perineals post-operatòries, post-traumàtiques i post-part

-Coccigodinea (dolor en el coxis)

-Prostatitis crònica

 

Existeixen moltes causes que ens poden originar dolor pèlvic crònic depenent de la patologia específica de la que estem parlant.

Una d’elles pot ser les anomenades “adherències”, que són ponts de teixit conectiu generat durant el període de reparació tisular, que es formen posterior a cirugies, traumatismes, infeccions, endometriosis, etc…, generant fixacions d’estructures, lligaments, òrgans, etc… que haurien de tenir una correcta llibertat de moviment per la seva funció.

Una de les tècniques mèdiques utilitzades en la eliminació de les adherències és la Adhenolisis que per via laparoscòpica trenca aquestes adherències, però al ser un acte quirúrgic invasiu , torna a crear de noves, per lo que no és sempre recomanable la seva pràctica.

Segons estudis recents,  un 40% de les dones amb dolor pèlvic crònic (1,2) tenen adherències pèlviques. El que ens fa pensar que pot ser molt interessant el seu tractament a nivell osteopàtic.

Una altra de les causes del dolor pèlvic pot ser el síndrome miofascial, que podem tractar amb tècniques conservadores per eliminar aquests punts “gatillo” o tècniques algu més invasives com la punció seca.

Uns dels majors problemes del dolor pèlvic crònic és la demora en el seu diagnòstic ja que hi ha molt poca evidència i coneixement d’aquesta patologia, el que ens porta a un complex camí ple de nombroses proves diagnòstiques, que esgoten i desesperen a les pacients que pateixen aquesta dolència, generant a la llarga patologies associades tals com depressió, ansietat, aïllament social o alteracions en la vida en parella, absentisme social, etc… Per tant és possible que sigui necessària la intervenció psicològica professional per donar suport al procès.

La Osteopatia visceral dins el marc osteopàtic global contempla nombroses tècniques específiques per manipular els òrgans interns i poder retornar-lis la seva mobilitat, tractant aquestes adherències i millorant l’elasticitat dels teixits, millorant la seva vascularització, el seu trofisme i retornant així les propietats plàstiques i elàstiques d’aquests teixits, millorant la seva funció i sobre tot eliminant el bloqueig, la fixació i disminuint significativament el dolor.

Les tècniques utilitzades poden ser un abordatge extern per via abdominal i pèlvic o bé tècniques més específiques intracavitàries que ens ajuden a accedir millor a aquells òrgans més interns, tals com la bufeta, la matriu, el recte, així com accedir als seus anexes i als seus sistemes lligamentaris, fascials o sistemes d’anclatge.

Hi ha determinats factors que poden ser desencadenants, que predisposen o bé perpetuants, que poden fer més complex l’abordatge del dolor pèlvic.

Com a factors desencadenants, entre altres, podem trobar factors traumàtics, infecciosos, quirúrgics, patologia associada, embaràs i/o part, etc…

Els factors que predisposen són: factors genètics, un tipus de personalitat catastrofista o determinades experiències prèvies.

En darrer lloc, hem de tenir en compte els factors perpetuants del dolor crònic, parlant de sensibilitat central, on ja podem trobar canvis en la neuroplasticitat cerebral i on hauriem d’intentar arribar a una reorganització cortical.

Com a resum: lo més important en el dolor crònic pèlvic és la seva correcta avaluació fent un bon diagnòstic diferencial davant altres patologies, saber en quin estadi es troba la patologia i sobre tot no oblidar la importància del treball multidisciplinar, ja que al tractar-se d’una patologia de gran complexitat, pot ser necessària la intervenció de varis professionals de la salut.

 

  1. Lukanova et al, 2008
  2. Ortiz 2008